Març 28, 2024

ajuntamentdaltvila

Ultimes notícies

resultatsestudiL’alcalde d’Eivissa, Rafa Ruiz, el regidor d’Habitatge, Ricard Clivillé, i la directora del projecte del Cens d’Habitatge que duu a terme la Fundació Universitat Empresa de les Illes Balears (FUEIB), Sonia Vives, han presentat aquest matí els resultats del primer cens s’habitatge del municipi d’Eivissa. L’estudi ha detectat 300 habitatges dedicats al lloguer turistic, 998 habitatges buids, i nous barris que estan iniciant el procès de gentrificació, com és ses Figueretes.

Es tracta del primer Cens d’Habitatge de les Illes Balears i el primer estudi més detallat que es coneix a nivell espanyol sobre habitatge i població d’una ciutat. Aquest estudi és una ferramenta molt important  per poder aplicar i determinar les intervencions que les diferents administracions públiques poden dur a terme el que fa a l'habitatge a la ciutat.

De l’estudi es desprèn que les polítiques d’habitatge a la ciutat tendran sentit pràctic si tenim en compta les particularitats per barris dins del nostre municipi. 

L’alcalde d’Eivissa, Rafa Ruiz, ha destacat que ‘a partir d’aquest estudi el que veiem és que és del tot necessari posar en marxa mesures governamentals que estabilitzin els preus del lloguer. I una de les mesures que posarem en marxa serà una unitat de la Policia Local destinada al control de l’ús turístic dels habitatges, una vegada que s’incorporin els policies que faran el curs de capacitació. És una clara mostra de la necessitat que tenim de combatre la oferta il·legal’.  

A més ha afegit que ‘amb aquest estudi, ara podem treballar amb dades i sobre realitats. Tenim habitatge buit i habitatge turístic, una activitat que afecta moltíssim i de forma molt negativa a l’accés a l’habitatge de les persones treballadores i  aquest fet afecta a tots els sectors de la societat’. 

L’alcalde ha conclòs dient que l’estudi determina també ‘ que el preu del sòl i la renda marquen la nostra capacitat d’elecció del lloc de residència. Això fa que els qui menys tenen es vegin constrets a viure en uns pocs llocs, on els preus són més baixos. Per això, ahir mateix vam poder aprovar de forma definitiva el conveni amb l’IBAVI per a la construcció dels habitatges públics a Isidor Macabich i l’addenda amb el SEPES per a la construcció dels més de 500 habitatges a ca n’Escandell. I tot amb un únic objectiu, posar a disposició de la ciutadania habitatge públic per tal de donar solucions a la xacra que patim des de fa anys’.

El regidor d’Habitatge, Ricard Clivillé, ha destacat que els habitatges turístics són principalment propietat de residents, un 30%, i de propietaris espanyols, un 27%. Un 20% és de propietat estrangera i una cinquena part pertanyen a societats privades.

Cal destacar també que la propietat dels habitatges buits queda concentrada en mans de residents a Eivissa i de persones ‘no residents’ de nacionalitat espanyola, un 30% cadascú i que l’estoc d’habitatge buit es troba repartit entre sa Penya, es Clot d’en Llaudis, que és un barri a la part de darrere de  8 d’agost, Talamanca, La Marina, Can Bernat i Dalt Vila.’

El regidor també ha explicat que quant a l’ús de l’habitatge, dades destacables són que solament la meitat dels habitatges de la Marina i del barri de ca les Animes, ubicat entre ses Figueretes i Platja d’en Bossa, són d’ús principal.Aquests barris junt amb Dalt Vila i el Passeig Marítim són els més vinculats al món turístic. 

El barri amb el percentatge més elevat de habitatge de segona residència és el Passeig Marítim amb un 24,6% i l’habitatge de temporada té una forta concentració a ca ses Animes, amb un 36,6% i que el 41% dels habitatges d’Eivissa estan en règim de lloguer, molt a prop del 44% del règim de tinença en propietat i que cada vegada més el règim de lloguer està creixent. S’ha duplicat en els últims 30 anys, passant del 26,4% al 41,3% del total dels habitatges. 

Per la seva banda, l’autora de l’estudi, Sònia Vives, s’ha centrat en les desigualtats socials que deriven de ser propietari o no d’un habitatge a la ciutat.

Com a conclusions ha dit que ‘el roll de l’habitatge és essencial en la forma de vida de les persones i la posició social de les persones, en segon lloc, la situació de l’habitatge a la ciutat d’Eivissa ha creat una ciutat de contrasts, una ciutat polaritzada, entre els que són propietaris de varis habitatges i n’extreuen rendes i els que no són propietaris i han de dedicar més de 30% dels seus ingressos en pagar lloguer o han de viure en infrahabitatges. El que tenen rendes són el 8’3% i el que paguen més del 30% són el 48%’. Finalment la ciutat presenta geografies desigualats entre barris en diferents processos i hi ha una ciutat gentrificada molt relacionada amb la activitat turística’.

D’altra banda, també s’ha elaborat un mapa en el que es mostra dos tipus de gentrificació als diferents barris de la ciutat d’Eivissa. El barri de ses Figueretes és on es comença a notar la gentrificació incipient.  

En aquests moments tenim una foto fixa de l’estat del parc habitacional del nostre municipi: 

- La majoria dels habitatges són d’us de primera residència a pràcticament tots barris. Hi ha 4 barris que aquest ús cau per baix de la meitat: la Marina, Sa Penya, Dalt Vila, platja d’en Bossa i Passeig Marítim. L’ús turístic o els pisos buits són el principal problema a aquests barris.

- S’ha produït un augment molt elevat dels habitatges que es dediquen a règim de lloguer, baixant el règim de propietat.

-  Som més a cada casa. Eivissa també té un ràtio més elevat que la mitjana espanyola d'habitant per habitatge. A Eivissa és de 2’8 persones mentre que la mitjana estatal és de 2’5.

-  El fet de ser propietari o no és un factor determinant per a estudiar les desigualtats socials. Les xifres indiquen que si bé, la majoria dels propietaris ho són d’un pis, a la ciutat un 2% dels titulars que son mitjans o grans propietaris. És a dir que disposen d’un parc d’uns 5 mil habitatges.

-  El 67% de la població té despeses d’habitatge principal i la majoria dedica més d’un 30 % dels seus ingressos al lloguer.

- Un 10% del parc d’habitatges dedicat a segones residències o buits.

- En temporada alta, els lloguers extreuen una renda de 7’3 de milions al mes. Uns ingressos que concentren el 8’3% dels residents propietaris.

Descàrrega l'estudi en PDF

Wpp