La ponència del Pepri analitza el dilluns l’Estudi de Detall per al seu posterior enviament a la Comissió de Patrimoni del Consell d’Eivissa.
Durant el dia d’avui la Regidoria de Patrimoni i el Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat han tancat el contracte amb una empresa de construcció per tal que, a partir de dilluns, comenci la construcció d’un mur perimetral de formigó al voltant de la UA 27. L’objectiu d’aquest mur és protegir les vivendes desallotjades de noves accions vandàliques i preservar-les buides i sense més danys fins a la seva rehabilitació integral.
Aquesta mesura estava dins del ventall de possibilitats amb el que treballava Patrimoni des que es va donar autorització judicial per desallotjar els habitatges. Donat que té un cost que ronda els 27.000 euros i que té un evident impacte visual fins ara s’havia intentat evitar però a la vista de l’actitud beligerant d’algunes persones, s’ha decidit donar aquesta passa endavant. La vigilància policial es mantindrà tant durant les dues setmanes que s’estima que tardarà en aixecar-se el mur com posteriorment i fins a la intervenció arquitectònica definitiva, amb visites diàries en diferents franges horàries per detectar qualsevol activitat indesitjable a la zona.
El mur de formigó es farà amb una tècnica constructiva més contundent encara que els tapiats, de tal manera que resulti més difícil de danyar i que ajudi a detectar de forma ràpida qualsevol intervenció. Com sabeu, les vivendes de la UA27 tenen un alt grau de protecció de Patrimoni i, per tant, no poden ser enderrocades ni es poden fer determinades actuacions que provoquin més danys a les façanes o les estructures originals, que seran restaurades amb el projecte que posarà en marxa el més aviat possible el Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat.
D’altra banda, us informam que el proper dilluns està convocada la Comissió de Control del Pepri per analitzar l’Estudi de Detall de la UA27. Es tracta del document inicial per al disseny de la rehabilitació de la zona, que una vegada aprovat pel Pepri s’ha de tramitar a la Comissió de Patrimoni del Consell. L’Ajuntament d’Eivissa ja va iniciar fa mesos les gestions amb altres administracions per tal que aquestos documents puguin tramitar-se amb la màxima celeritat possible i està reservada una partida econòmica al Consorci per poder fer front a la rehabilitació de tota la illa. En tot cas, l’Ajuntament també segueix pendent de la sentència per poder desallotjar la única vivenda de tota la UA 27 que a dia d’avui encara està ocupada per persones que no són les seves propietàries legals.
Avui dijous s’ha presentat la campanya “Històries del Català” a la Sala d’Actes de Cultura del Consell de Formentera, amb la presència de la consellera de Cultura del Consell de Formentera, Susana Labrador, el conseller de Cultura del Consell d’Eivissa, David Ribas, la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Marta Fuxà, la regidora d’Educació i Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Eivissa, Mariví Mengual, la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu, Ana Costa, el regidor d'Educació de l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia M. José Guisado Costa, el regidor de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, Raúl Díaz Guerrero i el regidor Cultura de l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja, Santiago Marí.
L’objectiu d’aquesta campanya és “visualitzar les històries i el testimoni de persones vengudes a viure a l’illa, i que havien après la llengua catalana”, segons ha explicat la consellera de Formentera Susana Labrador. A més ha recordat que la campanya va tenir una primera edició a l’any 2011 impulsada pel Servei d’Assessorament Lingüístic, del Consell de Formentera. En aquesta edició de 2016, la institució formenterera va convidar a participar en la campanya a l’illa d’Eivissa, a través del seu Consell, i tots els ajuntaments eivissencs que s’han sumat. L’illa de Menorca també es sumarà a la iniciativa i aquest estiu començarà a rodar més històries, mentre que Mallorca també ha vist amb bons ulls els projecte. Tant els representants d’Eivissa, com la directora general, han felicitat a Formentera per la campanya i agraït la seva inclusió.
La campanya recull la història de 12 residents a Formentera i 13 residents a Eivissa que, a més de viure a les Pitiüses, tenen en comú haver après català. Els protagonistes són d’origen ben divers. Trobam persones de Madrid, les Canàries, Itàlia, Rússia, Galícia, Eslovàquia o el Marroc. El procés de la campanya ha consistit en la producció del material gràfic i audiovisual, que s’ha presentat, avui, i a partir d’aquesta presentació, cada ajuntament i consell farà la difusió de les seves històries. En el cas del Consell de Formentera i d’Eivissa ha col·laborat per dissenyar una pàgina web conjunta en la qual es troben les històries i tots els vídeos de les dos illes, www.historiesdelcatala.cat.
Cada Ajuntament s’ha fet càrrec de les despeses de producció de les seves històries. El cost és de 3.000 euros per les 25 històries. La pàgina web suma 800 euros i ha estat finançada entre els dos consells. A més, pròximament es farà més difusió a través de mitjans de comunicació, entre d’altres, per mostrar com la llengua catalana està viva i molts dels residents que s’instal·len a l’illa la fan servir en el seu dia a dia.