El Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat es marca com a repte el 2019 la comercialització intel·ligent dels seus destinacions turístiques i el sobrecost econòmic de la gestió de les 15 ciutats.
Celebren a La Llacuna les jornades de 'Ús i gestió del paisatge urbà històric en les Ciutats Patrimoni Mundial'.
La Llacuna, 15 de gener de 2019.- La ciutat de la Llacuna és la seu de la celebració de les jornades "Ús i gestió del paisatge urbà històric en les Ciutats Patrimoni Mundial", que organitzen conjuntament el Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya -que és Marca Espanya--, el Ministeri de Cultura i Esport i l'Ajuntament llacuner.
Durant dos dies, diversos experts en Urbanisme i Patrimoni Històric aborden l'estudi i la problemàtica que significa l'ús i la qualitat dels espais, l'impacte de les infraestructures urbanes en el patrimoni i la gestió dels serveis públics a les ciutats històriques. A més treballen en diversos casos pràctics de gestió en els àmbits de les ciutats Patrimoni de la Humanitat, els processos de reurbanització i peatonalització, experiències sobre il·luminació ornamental de monuments, el soterrament dels cablejats, els serveis d'higiene urbana, o la problemàtica relacionada amb la gestió del subsòl i els serveis.
L'actual president del Grup Ciutats Patrimoni i alcalde de Conca, Àngel Mariscal, acompanyat de l'alcalde de la Llacuna, José Alberto Díaz; l'alcalde d'Eivissa i president de la comissió Ciutat i Patrimoni del Grup, Rafa Ruiz i l'alcalde de Mèrida, Antonio Rodríguez, van informar a més dels acords de la primera reunió de la Comissió Executiva del Grup, en la qual es va parlar dels acords amb Turespaña, amb Paradors de Turisme, amb Iberia, per primera vegada algun amb Renfe, així com la presència del Grup a la fira turística Fitur, on se celebrarà una assemblea d'alcaldes i alcaldesses.
A més, es va abordar treballar en un nou reglament de règim econòmic i una modificació dels estatuts per adaptar-lo al llenguatge no sexista i les noves circumstàncies de les ciutats. Així mateix, es va informar que el Grup té un pressupost d'un milió d'euros, dels quals el 50% es dedica a promoció turística i cultural, el 25% a activitats d'educació i cultura i l'altre 25% a activitats de patrimoni i formació.
Quant als reptes per al present any, Mariscal ha indicat que s'ha realitzat un estudi al llarg de 2017 i 2018 i es calcula que "les ciutats patrimoni tenen un sobrecost del voltant del 30% que és el que ens costa de més el mantenir els serveis i equipaments"; i ha afegit que "aquest any farem un lobby per demostrar al Govern d'Espanya que necessitem una mica més de finançament, i cal que totes les administracions tinguin coneixement d'aquestes dificultats".
Un altre dels reptes serà la comercialització comuna per a l'oferta cultural i es considera que és l'any ideal per adaptar les ciutats històriques a les noves tecnologies, com a destinació turística intel·ligent.
D'altra banda, es va donar a conèixer que enguany es reedita l'acte "La Nit del Patrimoni", que a La Llacuna serà el 21 de setembre, i que també s'està treballant en tornar a celebrar el circuit de curses Patrimoni de la Humanitat. També va destacar l'encert de la celebració dels 25 anys el Grup i la fita l'haver rebut el 2018 el títol d'Utilitat Pública i la responsabilitat de preservar les ciutats patrimoni.
L'alcalde de la Llacuna va indicar que per a la seva ciutat s'està planificant per al 20 aniversari com a Ciutat Patrimoni sota el concepte la Llacuna Encendida, "perquè creiem que hem d'encendre el sentiment, passions, respecte, la trobada, el patrimoni; sota aquest concepte estem treballant aquest any".
Pel que fa a les jornades que continuen demà, estarà dedicat a la gestió dels serveis públics a les ciutats històriques; així, Sergio Ortega Muñoz, de l'àrea Convencions UNESCO. Subdirecció General de Protecció de Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura i Esport, parlarà sobre la gestió dels serveis públic i el Patrimoni Mundial: problemàtica i recomanacions. I Xosé Allegue, arquitecte cap de l'Oficina de Projectes i Infraestructures del Consorci de Santiago de Compostel·la, tractarà la Gestió dels serveis públics en les Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya. El cas de Santiago de Compostel·la.
Els casos pràctics versaran sobre l'experiència del soterrament de cables a Baeza; la descontaminació a les ciutats històriques; la importància del paviment a la imatge de la ciutat; el projecte Intherwaste, en el qual participa Eivissa: la gestió pública dels serveis d'higiene urbana en Ciutats Patrimoni; el subsòl, serveis i patrimoni; i les infraestructures de telecomunicacions en Ciutats Patrimoni: problemàtica i propostes.