L'Ajuntament d'Eivissa publica dues conferències relacionades amb l'urbanisme de gènere i la seva aplicació a les ciutats per a la construcció d'espais més segurs i saludables.

L'Ajuntament d'Eivissa, dins del programa d'activitats i esdeveniments Activa't, posat en marxa per tal d'oferir alternatives culturals i d'oci a la ciutadania durant l'Estat d'Alarma, publica a les seves xarxes socials dues conferències relacionades amb l’urbanisme i la utilització de l'espai públic tenint en compte la perspectiva de gènere.

La consultora d'innovació social Quiquiricú, ha elaborat els dos vídeos explicatius sobre la perspectiva de gènere a l'urbanisme i la necessitat que les ferramentes urbanístiques contemplin el gènere com a variable en el disseny de les ciutats i dels espais públics.

Per a la regidora d’Urbanisme i Vies Públiques, Elena López, ‘des de l’Ajuntament d’Eivissa ja s’está implmentant aquest tipus d’urbanime inclusiu i amb prespectiva de gènere. Una bona mostra és la rehabilitació del nou Casal d’igualtat i la peatonització de Vara de Rey. Altres exemples són l’ampliació de voreres i l’adaptació per a les persones amb mobilitat reduïda, eliminació de zones fosques i l’habilitació d’espais oberts on les persones es puguin sentir en un entorn segur i sostenible’.

Als vídeos hi participen l'arquitecta urbanista, Sónia Puente Lanzázuri, l'experta en sostenibilitat i gènere, Almudena Cueto Sanchez, i Laura López Diaz, arquitecta i sociòloga.

Aquesta setmana s'ha publicat el primer vídeo a les xarxes socials de l’Ajuntament d’Eivissa i el segon es publicarà la pròxima setmana. En aquests primera conferència, l'arquitecta Sónia Puente explica les ferramentes bàsiques de l'urbanisme i la necessitat de participació de la ciutadania en el planejament de les ciutats.
Per la seva banda, l'experta en sostenibilitat i gènere, Almudena Cueto, explica què aporta la perspectiva de gènere al disseny de la ciutat i que el fet de tenir-ho en compta és l'única manera d'aconseguir un tipus d'urbanisme inclusiu. A més del gènere, l'experta també planteja altres variables que han d'incloure els planejaments urbanístics com són l'edat, l'orientació sexual i les capacitats econòmiques dels habitants i com la unió de totes aquestes variables genera diferències en la utilització de l'espai públic.

L'arquitecta i sociòloga Laura López, analitza perquè s'anomena urbanisme inclusiu al fet de construir ciutats per a les persones, un urbanisme que contribueix a rompre amb les desigualtats.

Incorporar les variables sociològiques com la utilització del temps, la diversitat i la solidaritat permet que l'ordenació urbanística serveixi per a millorar la vida a la ciutadania. L'urbanisme ha de respondre als nous reptes socials, econòmics i mediambientals per al vertader desenvolupament sostenible.

La construcció de ciutats sostenibles i més igualitàries està inclòs als objectius de desenvolupament sostenible per a l'any 2030 de les Nacions Unides. Els dos objectius que marquen aquesta direcció urbanística és l'objectiu número 11 que aborda la construcció d'entorns urbans, segurs saludables i l'objectiu número 5 tenint en compta l’igualtat de gènere.