Edith Newbold Jones (1862-1937), coneguda com Edith Wharton pel seu cognom de casada, és l'escriptora del mes de gener a la Biblioteca Municipal d'Eivissa amb motiu del 160 aniversari del seu naixement.

Pertanyia a una antiga família novaiorquesa, que el 1866, quan Edith tenia 4 anys, es va traslladar a Europa, on va aprendre francès, italià i alemany.
Als 14 anys va compondre poemes així com una col·lecció publicada per la revista ‘Atlantic Monthly’. El 1885 es va casar amb el banquer Edward Wharton i cinc anys després l'autora va començar a col·laborar amb la ‘Revista Scribner’.

L'any 1906 Wharton es va traslladar definitivament a França i es va separar del seu marit.

El 1902 va publicar la seva primera novel·la, El Valle de la Decisión, a la qual li va seguir una sèrie de publicacions, incloent contes i articles, sovint publicats en els diaris europeus i americans més prestigiosos.
El 1911 va publicar Ethan Frome, segons molts, la seva obra més reeixida.

Va ser la primera dona en la història que va arribar al cim de la Muntanya Athos, un lloc tancat a les dones fins llavors i que ella va descriure en molts dels seus escrits. Va arribar al Marroc i va visitar un harem, una altra experiència limitada per a una dona en aquells anys.

Va anar i va tornar entre Europa i Amèrica, creuant l'Atlàntic, prop de 60 vegades durant la seva vida.

Poc abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial va obrir albergs i cercles literaris on donava la benvinguda a autors no sols nord-americans. Les seves dues cases franceses, una a París i una altra en el sud de França, es van convertir en un lloc d'acolliment per a autors, periodistes i gent de la cultura.

Quan, en 1914, Alemanya va declarar la guerra a França es va comprometre a crear centres per a les treballadores parades i sense assistència.

Després de refugiar-se a Anglaterra va tornar a França una vegada finalitzada la batalla del Marne 1914, creant els ‘Albergues de América para los refugiados’, una evolució dels cercles literaris que havia creat a la seva casa de París.

Allí va conèixer a autors com Henry James, de qui es va convertir en gran amiga. Per aquesta iniciativa, el 1916, Wharton va rebre la Legió d'Honor de la República Francesa.

Durant la Primera Guerra Mundial va escriure per a diaris nord-americans, proporcionant informes sobre la guerra i les circumstàncies polítiques. Es va esforçar en iniciatives humanitàries, per exemple, ajudant en un orfenat belga per a rescatar a més de sis-cents nens refugiats, en perill a causa de l'avançament alemany. També es va entossudir en moltes col·lectes de fons.

Va continuar escrivint novel·les i contes, com La Marne (1918), preparant l'escenari per al qual aviat seria la seva obra mestra, que arribaria al final de la guerra.

En 1920 va publicar La edad de la inocencia, novel·la amb la qual en el 1921 va guanyar el premi Pulitzer.

En 1923, va ser la primera dona nomenada Doctor honoris causa per la Universitat de Yale.

En el cim de la seva carrera va escriure quatre novel·les curtes agrupades en Vieja Nueva York (1924), que va incloure les obres Falsas, La Solterona, Reflejos de luna y Día de Fin de año.

Entre els anys 20 i 30 va escriure altres obres de narrativa, però cap va aconseguir la fama de La edad de la inoncencia.

A destacar Un hijo en el frente (1923), Aquí y allá (1926), Los Niños (1928) y Aquí vienen los dioses (1931).

L'any 1937 va publicar Ghosts, una important col·lecció d'històries de fantasmes. Va deixar inconclusa la seva última novel·la Bucaneras.

Enllaç a:
· Guia de lectura en pdf