Sinéad Cormican (veu i violí), Pere Miquel Molina (saxo alt) i Goran Levi (guitarra), recentment graduats en l'especialitat de jazz, i els estudiants Denis Gridchin (contrabaix) i Toni Frontera (bateria) impressionen al Mercat Vell amb un repertori elegant i juganer en què, entre temes de Bill Evans o Chick Corea, van sonar altres compostos i gravats per ells mateixos
Amb la veu de Sinéad Cormican desgranant els versos de Flor de lis i balancejant-se sobre els acords de Jim, va arrencar l'Eivissa Jazz. La primera nit de concerts del festival va programar una actuació d'aquesta cantant i violinista mallorquina juntament amb altres quatre joves talents que viuen a les Balears. Amb el bateria Toni Frontera i el contrabaixista Denis Gridchin marcant el ritme, la guitarra elèctrica de Goran Levi i el saxo alt de Pere Miquel Molina acompanyaven la frontwoman. Per a la secció melòdica, era més que un concert. Una celebració que posava la guinda a una etapa vital que s'acaba: els tres s'han graduat aquest curs en l'especialitat de jazz al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, centre on els dos integrants de la secció rítmica començaran aquesta tardor el tercer dels quatre anys de formació.
Durant els mesos que porten tocant junts per definir el combo amb el qual es van presentar a la Marina, van anar incorporant peces i autors, com Chick Corea, que han treballat amb Miquel Àngel Cordero. El contrabaixista –col·laborador habitual d'una de les artistes que han deixat una empremta més profunda en el públic de l'Eivissa Jazz, Sílvia Pérez Cruz– ha estat professor de Cormican, Levi, Molina, Gridchin i Frontera. D'aquest tutelatge ja han sorgit dos discos, que van vertebrar l'actuació. “Ens fa molta il·lusió tocar Waltz for Tomeu, un tema de Goran que hem treballat a classe”, va dir la cantant després que el grup interpretés un altre estàndard de Bill Evans, també extret del currículum del conservatori. El vals, a estones blues, a estones música balcànica, forma part de Guided Tones i revela els gustos, intencions i, també, les arrels de Levi, un mallorquí de sang búlgara. El seu àlbum debut va sortir del forn a les portes de l'estiu: es va publicar el 13 de juny.
En l'últim acte del concert, hi va haver temps per canviar el tempo i, “a ritme de bolerito”, escoltar Y otra vez. Una cançó que Cormican va acabar uns mesos després de gravar, el maig del 2022, Sang, el seu àlbum debut, on el jazz es barreja amb el folk irlandès (herència paterna). Y él se acercó / Ella cayó / Y el mundo se apagó / Florecilla, te advertí, pero ya ves / Y así estamos otra vez, va cantar a Eivissa, obrint amb naturalitat el setlist a uns aires llatins amb els quals també pot vincular-se genèticament. La seua mare és de Cadis, una de les províncies espanyoles més lligades a Llatinoamèrica.
Després, la nota bizarra, que va demostrar les ganes que tenien els “recentment llicenciats” del Conservatori que el seu debut a l'Eivissa Jazz fos un divertiment. Navegant per internet, Pere Miquel Molina va trobar un arranjament d'un fragment de la banda sonora de Super Mario, facturada pel saxofonista Patrick Bartley. La flama es va encendre, es va asseure al piano, va agafar el saxo i va escriure la seua versió de Rosalina in the Observatory, el passatge en qüestió, que els fans del lampista més famós del planeta van descobrir jugant a Galaxy, el tercer episodi de la saga que Nintendo va crear amb tecnologia 3D, allà pel 2007. En viu, amb Cormican canviant les cordes vocals per les metàl·liques del violí, i Levi i l'arranjador recreant-se en els seus solos, l'experiment va dibuixar moltes somriures. Qui toca, juga.
No podia ser d'una altra manera en un ball de final de curs. Loving the days I say goodbye / side by side always reaching out: Cormican tornava a cantar a Chant of Bilú, el tema que obre el seu disc. Entonava els versos amb l'instrument recolzat a la falda i, a la gola, una barreja de melangia i energia. La mateixa energia que Frontera i Gridchin van usar per transformar la propina en una mini jam plena de compàs i impuls, arrodonida pel saxo i la guitarra. Igual que passa a la versió d'estudi, van ser dos temes en un. O tres, si es compten a part els motius zíngars de la intro. Els aplaudiments del Mercat Vell –públic assegut, públic dret: alguns van arribar tard, altres eren passejants curiosos que es van aturar a gaudir– van tancar una hora en viu molt ben aprofitada. “Sembla que els festivals estan en perill d'extinció, però val la pena lluitar per ells. Agraïm molt que l'Ajuntament d'Eivissa aposti per la cultura (…) Bon festival a tothom!”, va dir Sinéad Cormican. Demà més, amb la Big Band Ciutat d’Eivissa i el Joan Barbé Group. Serà a partir de les 21h al Parc Reina Sofia.