El MACE es complau en anunciar el 2n cicle de lectures poètiques que tendran lloc tres dijous consecutius d'octubre a les 19.30 h a la sala d'actes del museu. Els poetes que hi participen són Vicente Molina Foix (17 d'octubre), Francisco Brines (24 d'octubre) i Antoni Marí (31 d'octubre). Coordinat i presentat per Enrique Juncosa.
Vicente Molina Foix (Elx, 1946), és un escriptor prolífic i de gran versatilitat. Ha cultivat el teatre, el conte, la poesia, la traducció o el periodisme; fins i tot ha escrit llibrets d'òpera o guies de viatge. El 1970 apareix la seua primera novel·la Museo provincial de los horrores, que apareix just després de la celebre antologia Nueve novísimos poetas españoles, on se'l va incloure aquell mateix any. A partir d'aquest moment guanya nombrosos premis com el premi Barral per Busto (1973), el premi Azorín per Los padres viudos (1983), el premi Herralde per La quincena sovietica (1988), el premi Alfonso García Ramos per El vampiro de la calle Méjico (2002) o el premi Nacional de Narrativa per El abrecartas (2007). Molina Foix ha publicat poesia amb menys freqüència, encara que el 2012 apareix la seua poesia reunida amb el títol La musa furtiva.
Antoni Marí (Eivissa, 1944), és poeta, assagista i narrador a més d'editor i professor universitari. Entre els seus llibres de poesia es troben Preludi (1979), al que han seguit altres com Un viatge d'hivern (1989), que va obtenir el Premi Nacional de Crítica, El desert (1997), premi Cavall de Poesia, o el més recent Han vingut uns amics, que guanyà el mateix premi el 2010. Marí dirigeix, a més, una de les col·leccions de poesia més prestigiosa del nostre país, Nuevos Textos Sagrados, per a Tusquets. La seua primera obra narrativa va ser El vas de plata i altres obres de misericòrdia (1992), que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Crítica Serra d'Or, fins arribar a Llibre d'absències (2012). Com a assagista podem destacar L'home geni (1984) que també guanyà el Premi Critica Serra d'Or, l'antologia de poesia romàntica alemanya titulada El entusiasmo y la quietud, o Matematica tiniebla (2011) sobre l'origen de la poesia moderna.
Francisco Brines (Oliva, València, 1931) és poeta i ha estat professor universitari. Va ser elegit membre de la Reial Acadèmia el 2001. El seu primer llibre va ser Las Brasas, premi Adonais el 1960. L'han seguit,entre d'altres, Palabras a la oscuridad, Premi de la Crítica el 1966; El otoño de las rosas, Premi Nacional el 1986; o La última costa, Premi Fastenrath de la Acadèmia el 1995. Se'l considera un dels poetes fonamentals de l'anomenada Generació dels 50, encara que, en el seu cas, a la seua obra domina el to elegíac sobre el social. Entre altres premis, ha rebut recentment el Premi Nacional de les Lletres pel conjunt de la seua obra poètica el 1999 o el 2012 el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana.
