Persones

Es Viver

Barri que limita amb ses Figueretes pel carrer Quartó de Portmany, Cas Serres per l’avinguda de Sant Jordi, la Punta pel carrer del músic Vicent Mayans, i el mar. Deu el seu nom al viver de llagostes que al començament del segle XX funcionava per guardar aquests crustacis i embarcar-se després amb destinació als mercats de fora de l’illa. Estava situat a llevant i era propietat de la família «Josepí».

L’any 1963 s’aprovà una ampliació del terme municipal de la ciutat d’Eivissa. Fins llavors la línia divisòria entre el terme d’Eivissa i el de Sant Josep de sa Talaia era marcat per la paret de ponent del Cementeri Vell de ses Figueretes en línia recta fins al mar. Amb aquesta ampliació la zona de Platja d’en Bossa (es Viver, la Punta, Ca les Ànimes i Can Bossa) quedà integrada al municipi de la ciutat d’Eivissa.

Llegeix més...

Talamanca

Talamanca és una badia protegida amb una platja que amb els seus 900 m de longitud la fan la més llarga del municipi d’Eivissa. La platja és la continuació i culminació de la zona humida de ses Feixes de Talamanca o des Prat de ses Monges. La zona havia format part de la badia d'Eivissa fins a principis del segle XX.

Els primers equipaments turístics:
L’any 1934 l’arquitecte Erwin Broner dissenya i construeix un establiment de banys per a la platja de Talamanca, exemple de la primera arquitectura contemporània a l’illa. L’any següent s’acaba de construir i s’anuncia a la premsa local el Café-Bar Talamanca, on tenien lloc revetlles i rifes. El preu de l’entrada era d’una pesseta per als homes i gratuït per a les dones. La freqüència de les barques que feien el tram port de Vila-platja de Talamanca en aquella època era cada hora.
El 15 de juliol de l’any 1950 s’inaugura el balneari que poc temps després es convertiria en l’hostal Talamanca.

El lloc va inspirar l'escriptor i filòsof romanès radicat a França, Emil Cioran, la seua obra Cuaderno de Talamanca, que recull les seues reflexions i impressions durant l'estada que hi va fer entre el 31 de juliol i el 25 d'agost de 1966. Ell tenia el projecte d'escriure La noche de Talamanca, tot i que no ho va arribar a fer.

“24 de agosto. Talamanca. Ir una última vez a contemplar el molino al atardecer. Nadie en los alrededores. Silencio. El cielo y el mar. Ibiza enfrente...”

Sa Capelleta

Sa Capelleta És el nom que es dóna actualment a un dels barris de l'eixample de la ciutat, barri que en aquest cas es troba a tramuntana del puig des Molins. Pren el nom de la capella de Santa Paula que existia a la zona, avui desapareguda, i que Joan Marí Cardona menciona en diversos articles. Del segle XVIII ençà les terres de l'actual barri han tengut diversos noms, segons qui era el propietari: 'Hort d'en Forqueta', 'Hort de n'Escandell', 'Hort de na Rita Escandell'.

El nom de sa Capelleta s'empra des de la segona meitat del segle XIX. La casa pagesa de la finca, que ja constava en plànols de les primeres dècades del segle XVIII, es va conservar fins fa uns anys.

Existien paraules del català d'Eivissa que només les feien servir els veïns del barri.
Arxiu Històric d'Eivissa (AHE)