Ajuntament d'Eivissa
La seu principal de l’Ajuntament d’Eivissa ocupa l’edifici de l’antic convent dels dominics des del 1838.
El convent es va fundar a les darreries del segle XVI. Els primers anys els dominics ocupaven diverses dependències de la parròquia de Jesús, fins que es traslladaren a l’interior de la ciutat emmurallada el 1587. Un any després se celebrava amb un solemne acte, la possessió de las cases adquirides per la Universitat per a construir l’edifici del convent, les obres del qual es prolongaren al llarg de quasi tot el segle XVII. Es tenen notícies que a l’any 1674 encara no estava acabat el claustre, i també hi havia queixes dels religiosos perquè no disposaven d’habitacions còmodes.
La comunitat de religiosos fou dissolta el 1835; després de la desamortització l’edifici passà a mans de l’Estat que el va destinar com a seu de l’Ajuntament i altres serveis públics.
L’edifici conserva encara el claustre del convent i el refectori, que era utilitzat com a Sala de Plens i que actualment és la seu provisional del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa. A la sala capitular fa no gaires anys es recuperaren les pintures murales de la volta de canó, decorada profusament amb motius religiosos i florals.
La peça que defineix la tipologia moderna de defensa de les murades és el baluard, de forma pentagonal, on s’ubicaven les peces d’artilleria disposades per batre a qualsevol que s’atansés a la murada o als baluards propers. Al flancs dels baluards renaixentistes s’obrien les casamates, que eren patis semicoberts situats per sobre el terraplè del baluard, on es resguardava l’artilleria.
Es tracta d’un model de centre d’interpretació de nova generació, que aposta fundamentalment per la tecnologia audiovisual per transmetre coneixements de la Història de la ciutat i particularment tot el que fa referència a l’època islàmica i a la fortificació àrab. El centre està ubicat a l’edifici de la Cúria, construït durant els segles XIV-XV, aprofitant elements estructurals de l’antiga murada àrab. 
