El 4 de desembre de 1999 la UNESCO declarava Eivissa Patrimoni de la Humanitat, reconeixent d'aquesta manera la transcendència dels valors naturals i culturals que durant segles han caracterizat les Illes Pitiüses. Culminava aleshores un llarg procés de treball que, sota l'epígraf d'Eivissa, Biodiversitat i Cultura, reivindicava la transcendència mundial d'uns béns naturals i culturals interrelacionats entre sí.
Autenticitat, perfecció tècnica, excepcionalitat i excel·lent estat de conservació són els valors reconeguts per la Unesco als béns patrimonials d'Eivissa, uns elements que aquest organisme ha distinguit per a la seva preservació.
La inclusió d'Eivissa a la llista de Béns Patrimoni de la Humanitat comporta de manera ímplicita un prestigi internacional associat a criteris de singularitat i de valor universal.
Resulta imprescindible que la riquesa d´un Patrimoni que enorgulleix els eivissencs mantengui el seu màxim esplendor per a tot aquell que desitgi conèixer-lo. La ciutat fortificada de Dalt Vila, el jaciment fenici de Sa Caleta, la Necròpolis púnica del Puig des Molins i la Reserva natural de ses Salines constitueixen a la memòria viva d´unes illes que afronten el futur amb l'optimisme i la serenor que confereix el fet que els seus valors culturals i naturals gaudeixin del reconoixement mundial.
Sota el prisma d'aquesta consideració, la ciutat d'Eivissa accepta amb entusiame el repte de difondre i conservar la seua essència patrimonial davant la resta de la humanitat, assumint així el compromís que li correspon.
Era necessàri la creació d'un organisme per promoure, coordinar i finançar les diferents actuacions a du amb els béns afectats per la declaració de Patrimoni de la Humanitat, amb aquest propòsit va nèixer el Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat.
Els objectius del Consorci són:
1. Promoure i finançar l'execució d'obres, serveis i instal·lacions en general, com també la construcció i l'establiment de mitjans adequats de transport i comunicacions relacionats amb la declaració com a Patrimoni de la Humanitat.
2. Impulsar la coordinació de les inversions que projectin les administracions públiques per a la realització de les obres, els serveis i les instal·lacions descrits.
3. Promoure iniciatives i projectes culturals orientats a la conservació del patrimoni històric.
Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat · Plaça d'Espanya 1, 07800 Eivissa · Tel: 971397600 · e-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
La dotació de béns per a la parròquia de Santa Maria incloïa també un edifici per residència dels responsables eclesiàstics: la pabordia. Es tracta d’una edificació que estava situada a ponent de l’església i al costat del carrer per on s’accedia a l’Almudaina (actual carrer de la Soledat), tal com figura a l’escriptura de dotació de l’Església estesa a Mallorca el 15 de setembre de 1235.
Amb la creació del Bisbat el 1782, l’antic edifici va ser condicionat per a residència episcopal, sofrint llavors una profunda transformació a la vegada que es va ampliar considerablement, algunes dependències de l’antiga pabordia quedaren relegades com a magatzems als baixos del nou edifici, conservant-se encara algunes d’elles devora el carrer de la Soledat. Sembla que a aquestes sales es refereix un document que, al 1423, les qualifica com a antigues.
En el segle XVIII es va construir el pis superior al qual s’accedeix mitjançant l’escalinata adossada a la muralla del castell, que fins fa uns anys estava tancada per un mur de pedra que va ser substituït, el 1983, per l’actual reixa de ferro.